Bodegons 2
dissabte, 3 d’agost del 2013
Pont del petroli.
El Pont del Petroli és un pantalà de Badalona construït per a la descàrrega de productes petrolífers des dels vaixells cisterna i, des del 2009, remodelat com espai d'ús ciutadà i científic. Està situat en la platja del Pont del Petroli, davant el passeig Marítim del barri del Progrés, endinsant-se en el mar uns 250 m amb una alçada de 6 m.
El Pont del Petroli va ser construït el 1965 per l'empresa CAMPSA i va ser utilitzat com a pantalà de descàrrega fins al 1990.
En ser abandonada la seva funció industrial, es va convertir en la principal zona de submarinisme de Badalona, sense necessitat d'embarcacions ni instal·lacions. En els pilons s'havia format un ecosistema submarí amb organismes del fons marí, altres adherits a l'estructura dels pilons i peixos nedadors cercant refugi.
L'any 2001 es va anunciar la intenció de desmuntar el pantalà. Un col·lectiu de submarinistes, fotògrafs i altres amics del Pont del Petroli es van mobilitzar per defensar la conservació d'aquesta estructura representativa de la zona. L'any 2003 va passar a ser de propietat de l'Ajuntament de Badalona i, després de diferents etapes de restauració, es va obrir al públic el 13 de junt de 2009 habilitat com a passeig que duu mar endins com a mirador inèdit de la ciutat. Tres anys més tard es va integrar amb la resta del passeig marítim.
Barridos...
Un "Barrido" és el nom donat a una de les tècniques fotogràfiques utilitzades per reflectir el moviment en una imatge. Rep el nom de la sensació que produeix i del moviment realitzat amb la càmera. En els "barridos" l'element en moviment apareix nítid (o lleugerament borrós) i el difuminat o mogut són els elements estàtics.
dijous, 1 d’agost del 2013
Cementiris
Cementiri de Montjuïc
El cementiri de Montjuïc es va crear arran de la gran expansió demogràfica i
de la puixança econòmica que va experimentar la ciutat de Barcelona a la primera
meitat del segle XIX. El cementiri del Poblenou resultava clarament insuficient
i el fet que es trobés en una zona de gran desenvolupament urbanístic n'impedia
l'ampliació.
El recinte funerari de Montjuïc va ser inaugurat el 17 de març de 1883 per
l'alcalde de Barcelona, Rius i Taulet. El projecte del cementiri formava part
del programa de millores que aquest alcalde va emprendre per engrandir la
ciutat, les quals van desembocar en l'Exposició Universal de 1888. El cementiri
es va crear a mida d'aquella Barcelona innovadora i industrial de finals de
segle.
Les primeres inhumacions registrades als llibres del cementiri daten del 19
de març, dia en què se'n van fer 10. José Fonrodona Riva va ser la primera
persona enterrada al nou cementiri; aquest primer habitant era un indià que
havia estat alcalde de Matanzas (Cuba), i per la sepultura del qual els seus
hereus van pagar 20 pessetes. El cementiri va ser projectat i dirigides les
seves obres per Leandro Albareda (Barcelona, 1852-1912), un arquitecte municipal
que abans de construir-lo, va visitar les necròpolis estrangeres més
interessants i que també va ser l'autor d'importants panteons.
La superfície del cementiri està planificada mitjançant un eix de simetria de
nord a sud, però els seus costats no són exactament iguals. Només el costat oest
manté el traçat previst.
Els grans desnivells de la muntanya es compensen mitjançant dues classes de
camins: uns de trajecte més curt i amb àmplies escalinates, i els altres, molt
més llargs i suaus, que formen importants vies que donen lloc a constants canvis
de perspectiva.
El cementiri entra dins la tipologia de jardí anglès, amb camins sinuosos,
una situació pintoresca, unes boniques perspectives i un bon emplaçament de les
sepultures.
Avui dia, malgrat que el cementiri no es pot ampliar, s'hi ha anat duent a
terme petites intervencions, respectant sempre els criteris que es van imposar
per a la seva construcció, per adaptar-lo a les noves necessitats dels ciutadans
de Barcelona.
Des que dins el recinte es va inaugurar un centre d'incineració, l' indret
s'ha vist esquitxat per petits columbaris cineraris de diferents tipologies per
acollir el nou servei.
Així mateix, en llocs apropiats també s'hi van construint noves sepultures i
se'n rehabiliten d'altres per continuar donant un servei a la ciutat en un
recinte que, lluny d'estar en desús per la poca capacitat d'ampliació, és el que
acull més inhumacions dels nou cementiris de què avui dia disposa la ciutat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)