The House of the Governor 1ª Part:
Aquesta
es la meva primera incursió al mon de la fotografia d'abandonaments. El lloc
escollit es un d'aquells que no pots oblidar mai mes ja que et dones comte que
la ma del home pot construir coses meravelloses i com també la ma del home pot
arribar a destruir tot el que toca pel sol fet de destruir. Aquest lloc a
passat per varies etapes desde el seu origen cap allà l'any 1663.
L'Enorme finca coneguda de com “La Torre del Governador” està constituïda per un conjunt d'edificis d'estils molt diferents. Va ser propietat d'Enric de Cardona i d’Enrill, governador general de Catalunya a la fi del segle XVI. Després va pertànyer a un dels comtes de Santa Coloma (segles XVIII i XIX) i en 1890 va passar a les mans d'Antoni Borrell Folch, polític i Financer. Va ser Borrell qui encarregà a l'arquitecte modernista General Guitart i Lostaló la construcció dels elements més emblemàtics del conjunt: El pont ogival flanquejat per dues torres quadrades, el cos cilíndric que està en una de las seves entrades o el castell fantasiós que aquesta al Nord. Tot això inspirat pel vessant medievalista d'inspiració nòrdica del modernisme.
A la mort de Borrell en 1910, per voluntat testamentaria, la finca va ser destinada a centre d'ensenyament i va ser dirigida per les Escoles Pies fins a l'any 2001, posteriorment va ser venuda a una immobiliària per ser convertida en hotel de luxe però la crisi va canviar tots els plans sobre l'edifici, ara es propietat dels bancs. L'edifici escolar és d'estil Neoclàssic
L'Enorme finca coneguda de com “La Torre del Governador” està constituïda per un conjunt d'edificis d'estils molt diferents. Va ser propietat d'Enric de Cardona i d’Enrill, governador general de Catalunya a la fi del segle XVI. Després va pertànyer a un dels comtes de Santa Coloma (segles XVIII i XIX) i en 1890 va passar a les mans d'Antoni Borrell Folch, polític i Financer. Va ser Borrell qui encarregà a l'arquitecte modernista General Guitart i Lostaló la construcció dels elements més emblemàtics del conjunt: El pont ogival flanquejat per dues torres quadrades, el cos cilíndric que està en una de las seves entrades o el castell fantasiós que aquesta al Nord. Tot això inspirat pel vessant medievalista d'inspiració nòrdica del modernisme.
A la mort de Borrell en 1910, per voluntat testamentaria, la finca va ser destinada a centre d'ensenyament i va ser dirigida per les Escoles Pies fins a l'any 2001, posteriorment va ser venuda a una immobiliària per ser convertida en hotel de luxe però la crisi va canviar tots els plans sobre l'edifici, ara es propietat dels bancs. L'edifici escolar és d'estil Neoclàssic
Aquest és un reportatge fet a el llarg de quatre visites amb molt poc temps entre elles, ja que es preveia el tancament del lloc per la falta de seguretat i les destrosses produïts per la mala mà de l'home. Consta de dos parts perquè es un lloc enorme, moltes fotos es quedaran fora, es podria fer dos reportatges més amb les fotos sobrants.
Actualment el lloc está tantat i barrat i amb molta seguretat per un greu accident. Potser aquest sigui un dels últims reportatges avanç del tancament definitiu.
Un altre accés al lloc
El pati de l'escola.
La vegetació està literalment tapant els edificis.
Entrada general a les aules
Restes de les classes on els graffiteros han deixat la seva empremta característica.
El fet de destrossar per destrossar és evident.
Per unes escales del jardíns on es pot accedir als altres edificis.
Una de les primeres sorpreses d'aquest lloc és una de les dos capelles.
Els síntomes de vandalisme i expoli per part d'uns i altres és molt evident.
Algunes fotos d'aquest reportatge entre elles tenen una setmana de diferència i els efectes de la ma del home era evident amb tants sols el pas d'una setmana .
Sortint de la capella per una petita escala recargolada podem accedir a una immensa sala.
La sala immensa on diuen antics usuaris que tenia cabuda per a 500 persones.
Els graffiteros com sempre deixant els seus simbols de bona educació.
Un altre de les sorpreses d'aquest lloc és la gran quantitat de capitells i ornaments en bon estat. L'estat tan bo es deu a què aquest lloc s'ha fet servir en varies ocasions com a escenari de pel·lícules i sèries de TV.
Un dels accessos a la planta baixa que mes bandalitzat i espoliat ha sigut de tot el recinte.
La primera paraula que vaig dir quan vaig entrar a aquesta sala va ser Wow!!! com es pot deixar perdre un lloc tan maco com aquest.
No més resta un quadro a la sala aquesta però un pot arribar a imaginar se aquest lloc amb tot el seu esplendor, IMPRESIONANT!!!
La sala contigua a la de la xemeneia un altra sala igual o mes impressionant que l'anterior, la llum que entra pels pocs vidres que queden donen una petita imatge de el bonic que era això.
La cuina industrial que tenia aquest lloc,.. Ara res a veure.
El menjador just al costat de la cuina.
La sala de la premsa del vi.
Aquestes escales porten a un altra sala de les mes maques, crec que antigament havia un piano i es feia servir com a biblioteca.
Un altra demostració de "l'art" graffitero.
Els colors llampants i el sostre també són impressionants.
Un altre exemple de destrossar per destrossar.
Fi de la primera part.
.
Como lo an dejado esta gente que no tiene verguenza a destrozar el Patimonio pero muy buenas fotos yo tengo foto a foto de este lugar emblematico que estaba todo entero y es una pena viendolo como lo destrozan un saludo compañero.
ResponEliminaQue pedazo de lugar, viéndolo por fuera todo es emoción, pero al entrar ahí, da mucha lastima que la gente se dedique a destrozar las cosas de ese modo. Aun así vale mucho la pena el lugar, me quede con las ganas la ultima vez que estuve por allí.
ResponEliminaSaludos y enhorabuena por el blog.
Buen reportaje de un gran lugar, ha cambiado mucho desde que yo fui a el, saludos y adelante con el blog
ResponEliminaBuen trabajo Joan!! y enhorabuena por poner en marcha el Blog, te linco en el mio.
ResponEliminaUn saludo
Juanjo