The House of the Governor 2ª Part :
Segona part d'aquest extens reportatge. La situació actual del lloc és incerta i plena de bones esperances. Uns dies desprès de penjar aquestes fotos vaig tornar a passar per aquest meravellós lloc per veure l'estat en què estaba, ja que l'ultima vegada que vàrem accedir a ell tot i les alarmes és podia mig accedir al recinte. No vaig poder entrar, em va recórrer una sensació de frustració però tot seguit un altra sensació millor, ja que vaig veure que aquest lloc almenys momentàniament deixava de ser espoliat, destruït, grafit eixat i tot el pitjor que li pugui passar a un lloc abandonat. Portes tancades, finestres que ja no deixen passar la llum, passadissos tapiats, alarmes, càmeres etc., tot per vetllar la seva no destrucció. Per una vegada m'alegro que en principi ningú pugui accedir a un abandonament, només falta que algú ara es decideixi a recuperar aquest com he dit ja moltes vegades "meravellós" lloc que mai es tenia que haber deixat arribar a aquest estat i no caigui en l'abandó.
Un dels passadissos més macos que antigament tenia unes finestres de colors fantàstics, ara només els colors dels graffitis que no tenen res de fantàstics apaguen els seus colors llampants.
Aquesta es un altre de les capelles que tenia amb una decoració totalment diferent, aquí el expoli de figures i ornaments ja va ser desde el primer dia de l'abandó per les fotos que he pogut veure d'arxius anteriors. El bandalisme també es evident.
Els vitralls que en el seu dia deurien donar a aquesta gran sala una lluminositat molt especial, ara sense cap tipus de colors la llum directe del sol ja li dona una caracterització molt maca.
Aquesta sala era l'encarregada "natural" de donar llum a la sala de la xemeneia.
Un d'els pocs dormitoris que encara conserva les lliteras.
Un passadís que dona a uns serveis que estan totalment calcinats fruits d'alguna gamberrada, la senyal del fum va quedar perfectament marcada a les parets i sostre.
Aquest va ser suposem el focus principal del foc que provablement també es deuria extingí per si sol en veure com va quedar el sostre, a estància a aquesta sala va ser molt curta pel seu perill evident.
Unes escales que donen accés a un altra ala del lloc, res a veure amb el que havia sigut, els "chatarreros", i "graffiteros" ja s'han encarregat d'esborrar tot signe de què era.
La particular i lluminosa escala que puja a la torre més alta, rarament quasi está intacte.
Els guardians dels jardins, vells, demacrats i mutilats, no han fet bé la seva feina.
Una gran gàbia d'ocells, ara sembla un terrari.
La majestuosa torre més alta de tota l'edificació resisteix el pas del temps.
La torre més alta resisteix a les inclemències del temps però no s'escapa de la mà dels maleits pintors.
A l'interior de la torre tenim una molt bona visió de tota l'escola i de bona part del poble.
Una figura que per sort encara quasi está intacte.
Toquem ja "retirada" amb una de las ultimes imatges de la majestuosa façana.
De tornada ens vàrem trobar amb un dels símbols d'aquesta escola, aquí podem veure un altre fet de "destrossar" per què si, una escala centenària en un parell de mesos va passar de ser una icona a ser "runes".
Aquest és el lloc on es va produir el fatal accident amb una noia ferida molt greu al cedir el terra del primer pis, a aquest lloc li diuen "el palomar". Aquest fet va fer que canvies tota la trajectòria d'aquest abandonament.
La situació actual per sort és de total seguretat amb totes les finestres "tapiades", amb càmeres de videovigilancia, alarmes i totes les portes tancades.
